L'escriptura de la llengua

L'alfabet àrab, també conegut com «alifato» en espanyol (de alif, la seva primera lletra), és l'escriptura usada en moltes llengües d'Àsia i Àfrica, tals com el Arab, el persa i l'urdú. És el segon L'alfabet més estès a nivell mundial, només darrere de l'alfabet llatí, l'alifat té característiques similars a l'alfabet hebreu, en aquest sentit és un abyad. Això es refereix al fet que les vocals curtes no es transcriuen en la majoria de llibres i publicacions, sinó que han de deduir-se del context. Aquesta situació es veu alleujada amb el fet que les llengües semítiques posen la major part del seu significat en consonants i vocals llargues, que sí que són transcrites. Posseeix 28 lletres.

L'escriptura àrab actual data del S.VI  rep el nom de nasji per diferenciar-la de la primitiva escriptura més arrodonida anomenada cúfica, de Kufa
L'escriptura àrab és una escriptura lligada i cursiva, més que una successió de caràcters individuals.